Utnoa va néixer un dimecres. Bé, en realitat no sé quan va néixer però volem creure que va ser un dimecres. Un dimecres qualsevol.
Tots es pensaven que seria un noi, però fou una noia. Una noia no especialment femenina a la manera tradicional. Portava faldilles estrafolaries i camises de l'època medieval. També a sota solia portar-hi uns texans blaus. A vegades portava unes sabates en forma d'esclops i acabades amb una punxa que mirava cap al cel (no n'hi ha massa com aquestes!).
Utnoa era d'ofici perfeccionista. Utnoa volia ser un ideal de persona. Utnoa somiava desperta i fantaisejava sovint. S'enfilava pels núvols en un tres i no res.
Utnoa anava fent i mirava de riure. Observava tot allò que l'envoltava i analitzava la més petita mol·lècula atòmica. Volia envoltar-se sempre d'aquelles persones que fan que la teva vida sigui cada dia més digne de ser viscuda. Però no sempre escollia correctament. Utnoa també s'equivocava, i és més, quan entrava en l'equivocació es veia recorrent un cercle viciós sense sortida... equivocació rere equivocació.
Qui salvarà Utnoa aquesta vegada?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Fa molt bona pinta aquest bloc! I el comentari que m'has deixat m'ha semblat molt interessant.
Pel post, bé, no sé ben bé què dir, però ja et dic m'agrada. Em sembla que estem condemnats a equivocar-nos, suposo que és la única manera d'aprendre! Ja aniré passant!
Gràcies! Crec qe he descobert un món del qual n'era totalment ignorant. M'agrada... he trobat llocs fantàstics, com el teu!
Gràcies! Crec qe he descobert un món del qual n'era totalment ignorant. M'agrada... he trobat llocs fantàstics, com el teu!
Utnoa... m'he quedat corfrepada. Tu i jo ens coneixem?
Som la mateixa persona??
Hahahaha, és que m'he sentit identificada en gairebé totes les coses que has dit!
;)
Publica un comentari a l'entrada