No l'havia vist mai i sempre havia tingut el cuquet de voler-la veure. No sabia de que anava, només havia sentit dir que era dura... i havia sentit també la famosa cançó del final.
Mentre l'estava veient he tingut un munt de sensacions diferents... He estat a punt de vomitar en una escena del principi, m'he mort de ràbia en l'escena del nen petit... ha sigut... uff, en serio...
M'he plantejat la vida que porto, he arribat a dubtar sobre si el que jo considero correcte o "lo millor" realment ho és... si no he fet segons quines coses per prohibició social, personal o per si realment allò no va amb mi... Crec que és una pel·lícula que hauríem de veure tots, almenys a mi m'ha despertat moltes reflexions.
Crec que tot i la varietat d'emocions, reflexions, sentiments... al final et quedes amb un bon regust... penses que has escollit bé fins ara... que és important valorar les possibilitats, suspesar-les... i triar el camí que ens ajudi a aconseguir allò que volem, mai el més fàcil...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Crec que és una molt bona peli, i segurament la duresa amb què tracta alguns temes, li dona aquest punt de serietat necessària.
Es bo reflexionar, però ara no et ratllis, eh! ;)
Un petonet!!
Hola!!
Jo la vaig començar a veure però no la vaig acabar.
Passa't pel meu blog quan puguis :)
Val la pena eh! a mi em va agradar!
No l'he vista però me l'apunto. Mercès.
Publica un comentari a l'entrada