Quan una cosa que et feia sentir especial ja no forma part de la teva vida i ho has d'acceptar perquè no hi ha volta de full... sembla que s'acabi el món. O no... sembla que vulguis que s'acabi però per mala sort segueix...
Quan fa temps que perdura el procés d'acceptació anterior cada vegada et sents més incapaç d'arribar a l'acceptació completa i més incapaç de tornar-te a sentir especial. Tens la sensació que no depèn de tu.
Quan t'adones que si que depèn de tu i que ha sigut així des del principi és quan encara veus més difícil arribar algun dia a l'acceptació de la nova realitat que et toca viure. Quan les coses depenen dels altres la nostra posició és més incerta però més còmoda.
Si la realitat que et toca viure no la pots dominar... el sentiment de frustració es començar a convertir en desesperança i cada dia sembla més lleig que l'anterior. Comencen a aparèixer les paranoies i les neurosis... i no estàs lluny de fer un brot psicòtic.
Des de fora sembla fàcil i els comentaris que t'arriben fan que visquis en un deja vu constant. Decideixes acabar vivint el l'introspecció fent veure que tot va bé.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola noia, gràcies per la teva visita al meu raconet. M'agrada el teu lloc, aniré passant, si m'ho permets! Una abraçada
Oi tant que t'ho permeto! Per això estem. I sobretot ara én els meus inicis que no conec a ningú!
Gràcies
anem comentant!
Publica un comentari a l'entrada