Fi

Amb aquest últim post voldria dir que deixo el bloc. No és per res en concret, però ho he sentit així i així ho he fet.

Vaig començar per uns motius i em vaig sentir molt acollida en alguns moments.

Des d'aquí moltes gràcies a tots, espero que us vagi tot molt bé.

A reveure!

Utnoa

la fredor dels pensaments

Estàs al llit. Te n'has anat a dormir d'hora perquè el cap semblava que t'anés a petar. Intentes dormir però, com que és aviat i no hi estàs acostumat, et costa. Una volta, una altra volta... Voltes. I més voltes. Encara no has agafat l'escalfor... tens un fred interior que no saps molt bé a què adjudicar.

I penses. Inevitablement penses. Quan menys ho vols fer, quan creus que és menys oportú... ho fas. PENSES. I t'esgarrifes només de pensar que ja t'has acostumat una altra vegada a que hi sigui. T'esgarrifes de pensar què passarà quan se'n vagi... T'entra més fred. Se't gela el cor. La sang. El cervell. I les emocions... Ell, la seva presència, el seu comportament, les trucades, les atencions... massa poderós per passar desapercebut. Què faràs quan tot s'acabi? No pots dirigir la teva vida fent veure que no hi és. És massa bèstia tot plegat. Hi és. Ara hi és. I fas la teva vida tenint-lo present. Penses en explicar-li les coses, el truques, l'esperes, el penses, penses en algunes dates i vols que hi sigui. T'oblides de la teva vida individual.

Em fa por. Tanta por...