no hi ha sortida

No puc viure més. No sé què fer... res m'agarda. No trobo cap lloc on sentir-me tranquil·la, amb seguretat. Quan estic al seu costat no puc gaudir del moment perquè només penso en l'estúpida que he sigut de tornar amb ell tot i el mal que m'ha fet. Si no estic amb ell l'enyoro, em sento sola, m'avorreixo, hi penso, el penso i encara em fa més ràbia tot plegat. Sobretot que mentre jo em sento malament ell està la mar de tranquil passant-s'ho bé amb els seus. M'entristeix el meu estat. No vull que duri més. No m'agarda. No vull viure més així. Necessito fer alguna cosa al respecte.

M'angoixo

M'angoixo encara més. I no sé què fer. En realitat crec que mai podré resoldre aquesta situació. Estic atrapada. Res del que faig m'agrada, res del que tinc em fa estar contenta.

Intel·ligència emocional

Necessito ... no sé què necessito! Sóc una persona tan complicada... ara ho vull, ara no... si no ho tinc ho desitjo, si ho tinc només faig que destrossar-ho... COM GESTIONAR LES COSES PERQ VAGIN EN LA DIRECCIÓ ESPERADA I SENSE FER MAL A NINGÚ? No tinc intel·ligència emocional...

Sóc estúpidament estúpida emocionalment...

Faig estar malament als de la meva vora, als que teòricament m'estimen. Estic de mal humor, contesto malament. Tinc rampells desagradables. No sé què fer amb tot això. Només vull tranquil·litat i el meu estat mental va amunt i avall sense aturar-se a descansar ni un moment.

Ho tinc tot a mitges i no sé el que vull. Per això m'estanco i no avanço. Avui és un dia difícil que no sé com superar.

fem diumenge!

M'he passat el matí netejant la meva habitació a fons i a consciència... i ara em queda l'habitació on hi guardem TOTES les coses que no sabem on posar, o totes les coses que no poden anar a les altres hanitacions. És una habitació de forma estranya, a sobre és de pas per anar del menjador a la meva habitació, és com un passadís ample amb portes... no ho sé. Hi ha una taula gran amb l'ordinador, impressora i les coses informàtiques aquestes. A la paret hi ha el típic suro amb cinquanta mil fotos de quan era adolescent, papers, tríptics, entrades de concerts, del teatre, postals, peluxos, records... hi ha uns quants pots amb milers de bolis que de segur que no funcionen... i llibres i cd's... inclòs encara hi ha algun diskette rondant per aquí... buff! he de fer neteja. L'habitació misteriosa i curiosa també fa de biblioteca, d'habitació de planxar i també aquella habitació que en algunes cases en diuen dels mals endreços... Hi ha la taula que teòricament és la del meu germà... que no es pot mirar de tants paperots, retoladors, colors i històries que té per allí sobre, més que una taula sembla una muntanya de... vaja que aquesta habitació la podríem batejar com Els Encants... Ara, després de dinar, després de llegir una mica de Walden i després de la migdiada em posaré mans a la obra... Ho vull deixar tot enllestit, tot correctament ordenat perquè la setmana que ve me'n torno a viure a la ciutat.