cases?

He canviat unes quantes vegades de pis. De fet, m'estic plantejant començar a escriure un llibre amb les estranyes i peculiars personalitats de totes aquelles persones amb qui he conviscut...

Ara ho he tornat a fer. El carrer és prou curt i prou ample com perquè m'agradi. És a prop del que vull però a una distància raonable com per ser considerat tranquil. La meva habitació és gran, l'armari enorme. Em sobren calaixos. Ja s'aniran omplint.

Creia que m'agradava l'estabilitat. He anat canviant per les circumstàncies, no perquè si. Però estic contenta. M'he enriquit. I m'encanta fer maletes i caixes i instal·lar-me i desinstal·lar-me i anar amunt i avall. M'he descobert. He descobert una part de mi que no sabia que existia. Per què he d'acceptar una estabilitat? L'he de voler?

Començo relacions amb les persones, relacions de coneixença i amistat que s'esvaeixen pel camí, que no duren. M'he adonat que són maques. Estan farcides de bon rollo i bones intensions. Amb el temps es fan agres.

Maneres de viure. Filosofies de vida. Camins. Formes de vida. Estils. Decisions. Opcions
Totes respectables i curioses. Amb encant.

individual, personal, subjectiu

Hi ha algun problema si passo la revetlla sola?

impulsivitat... i el gust pel foc...

Últimament faig coses molt impulsives. Canvio d'opinió 30 vegades sobre una mateixa cosa durant tres dies. Segons coses que vaig observant faig coses que no tenia en ment ni plantejades. A mesura que em faig més gran em torno més impulsiva... no hauria de ser al revés? M'arrisco a fer coses que em poden portar a conseqüències que sé que em faran estar malament. Això és la famosa búsqueda de sensacions que mesuren alguns tests psicològics?

M'explico: el dilluns vaig rebre una informació, una cosa que em va fer bullir la sang. En menys d'una hora, impulsivament, vaig fer una trucada tot renegant, tot jurant-me a mi mateixa que s'havia acabat qualsevol tipus de relació amb aquella persona. L'endemà seguia en mis trece. I avui he vist que d'aquí poc fan un concert d'un artista del que vam parlar, aquesta persona i jo, just avui fa una setmana. He escrit un correu per comentar-li. M'ha contestat tot fred "no ho sabia, que hi vols anar?". Suposo que el que jo he escrit ha semblat una indirecta, potser ho era... I va, i sense pensar res, contesto: "no ho sé, i tu?". I ja no hi ha hagut més resposta (de moment).

És com si estigués jugant amb mi mateixa i amb la meva vida... fins que un dia jo mateixa m'engegaré a la merda! Probablement aquesta persona o no em contesti més (per indecisa, confosa... o per conducta estranya i canviant) i acabi també engegant-me a la merda. És per això que estic duent a terme actes plens d'impulsivitat i de risc per a la meva integritat emocional. Per què jugo amb foc?

atsirt

Avui estic trista i no sé si "disfrutar" de la tristesa o fer alguna cosa perquè desapareixi. De totes maneres, en el cas de triar fer que desapareixi no se molt bé si sabria com fer-ho...

no hi sóc

Demano disculpes a tots aquells que aneu entrant al meu blog ja que últimament estic molt desconnectada. Porto uns dies que no paro amunt i avall i encara tinc 2 exàmens... A part tinc una connexió horrible... A partir del dia 20 seré una altra!

Molts petons!!!