Aquests dies...
M'enrecordo de tot... tinc una sensació estranya al damunt... és com un neguit que se'm menja l'estómac... el rosega poc a poc. Recordo sentiments i els revisc... però sola. I els ulls se m'oplen de llàgrimes amb una facilitat anormal... pràcticament preocupant...
El mes de maig té un encant especial, té unes olors, uns colors... que sempre m'han agradat, que m'han cridat l'atenció de petita... I ara, resulta que només faig que recordar. És el primer maig després de 3 anys que no hi és... i se'm fa molt estrany... i el sentiment de soledat s'em fa més pesat...
Crec que em passaré la resta de dies d'aquest mes plorant... o tenint aquesta facilitat per omplir-me d'aigua salada... No ho volia... no volia que em passés... i és algo que s'ha convertit en físic... i que està present.
Que il·lusa quan un mes abans pretenia que em passés desapercebut...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Apa, ànims, noia!
Plorar va bé per treure-ho tot a fora!
Molts ànims!
Plora una mica, però nomès una mica desprès cal fer coses que t'agradin: cridar, saltar, cantar i no reconcentrar-te en el que fa mal la resta del món t'espera. ânims
Hola Utnoa, una amiga blocaire m'ha portat cap a tu i no he parat fins que m'he llegit tots els teus posts. Et llegeixo i em reconec a mi mateixa en molts punts, tot i que a mi em costa més expressar-ho. No he nascut amb la facilitat de reflexió interior que demostreu molts dels blocaires, que hi farem.
El tema de la gent aparellada que em rodeja, del sentiment de soledat, de voler compartir tot allò que tinc dins amb algú, tot això m'ho conec. Massa que m'ho conec!
Tot i que ja fa mesos que rondo per aquest món dels blogs no acostumo a deixar missatges, em costa fer-ho. Suposo que em passa com a la vida normal, la "no virtual", penso que a la gent no l'interessarà el que tinc a dir. Si em permets t'aniré llegint de tan en tan, almenys per a comprovar que existeix gent amb les meves mateixes emocions, pensaments, problemes...
Ah i ànims! Plora el que necessitis si això t'ajuda a sentir-te millor.
Plora, però no ploris tant com perquè les llàgrimes no et deixin veure els estels que vindran.
Una abraçada! :)
Publica un comentari a l'entrada