sóc aquí

He acabat la primera convocatòria.

Com que per als estudiants tot són beneficis i prestacions... la setmana que ve la consideren setmana blanca... i la següent ja tenim les recuperacions. A qui se li va acudir matar setmbre??

Així que pringaré fins a finals de juny perquè degut a les meves anades i vingudes de cervell i disposició mental a l'hora d'estudiar... he deixat uns quants exàmens per fer.

Cal dir, però, que el poc que he fet, ho he fet bé. I ara em disposo a fer bé el que em queda per fer...

Són uns dies estranys, ja ho vaig dir. No para de ploure, per dins i per fora. Alguna cosa dels núvols està present en el meu cor... que es connecta perfectament amb el dispensador de llàgrimes...

Els records invaeixen part del meu pensament i dificulten la concentració. Si van lligats amb efectes psicosomàtics com dolor d'estómac paralitzen qualsevol activitat que estiguis fent. Voldria veure-ho tot més clar... i aquest procés m'està costant... no més del que em pensava... ja ho sabia perquè dintre de tot conec algunes parts de mi... però se'm fa pesat i costós.

Li incertesa d'aquest estiu que tenim "a la vuelta de la esquina" influeix en la dificultat d'aquest procés d'aprenentatge intern que em toca experimentar.

Durant aquests dies se m'han acudit un munt de posts! Però no podia escriure... per què quan no tens el moment és quan tens més insiració? Per què quan em poso a "nou escrit" el blanc de la finestreta influeix en la meva ment perquè es quedi del mateix color?

Crec que he de captar la tranquil·litat. La necessito.