Crec que a la vida ens anem envoltant de persones amb qui creiem tenir moltes afinitats i ens allunyem d'aquelles amb qui comparteixes menys coses o t'hi sents menys a gust. Suposo que fins aquí estaríem tots d'acord...
Però últimament, donada la meva situació mmm... la meva situació com a persona que es relaciona? diguem-ho així. Doncs això, que últimament m'he adonat que totes les persones que fins ara he anat escollint per a compartir moments i experiències no tenen temps (o ganes o motivacions o el q sigui) per estar amb mi. D'aquesta manera em plantejo... en el meu moment... vaig fer una bona tria? En què em vaig basar? Vaig escollir jo de forma totalment dictatorial sense deixar que els altres hi poguessin dir la seva? O simplement és que les coses han canviat i cadascú va a la seva (frase que últimament sento en boca de molta gent!)?
Des que he descobert el món dels blogs (sabia que existia però no pas que hi haguessin escrits i llocs tan interessants com els que he anat visitant) he pogut veure que hi ha molta gent amb qui tinc afinitats i amb qui comaprteixo sentiments, situacions i maneres de pensar... I avui pensava... si em paro a analitzar totes les persones del meu entorn... crec que ningú em podria entendre tant com alguns de voaltres!
Òbviament és una primera sensació i potser normal al ser novata (allò que diuen d'una nena amb sabates noves) però m'ha sobtat que em vingués en ment una idea com aquesta. Òbviament també hi ha els temes de la confiança i l'afecte pel mig que fan que ja tingui un vincle creat amb aquestes persones... però quan veus que et fallen...
Bé, aquí enllaçaria altra vegada amb el que ja he escrit... seria com una mena de bucle... sense sortida??
Bona nit a tots!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Mira, a mi darrerament també m'ha passat això. Que els meus amics, o estan lluny (viuen a d'altres ciutats) o ja no són els meus amics (al menys els que ho eren abans i viuen a la mateixa ciutat q jo) perquè hem canviat, jo sóc diferent i ells també i no tenim gaires coses en comú.
El que cal és estar oberta a conèixer nova gent i no desanimar-se.
Una abraçada!
Ei! que em llegeixes el pensament?. No ho entenc, on us amageu a la vida real?. Tinc l'impressió que nomès hi ha sensibilitat i humanitat darrera d'aquesta pantalla, perquè a la vida real nomès hi torbo fredor i egoisme. Encantada d'haber-te llegit.
Publica un comentari a l'entrada