Jo us declaro...

Ahir va ser dimarts 13, el famós dimarts 13 que Utnoa tenia un casament. La veritat és que va ser de conte de fades!

Era un dia esplèndid... Utnoa es llevà aviat per a vestir-se i preparar-se per l'enllaç matrimonial d'una de les amigues amb les que havia crescut... Tot havia sigut tan ràpid que encara no s'ho podia creure.

Una bona dutxa, ració de crema corporal, els cabells arrissats... uns texans foscos, una camisa d'aire medieval, les sabates de punxa cap al cel (com n'hi ha poques!), unes arrecades ben escollides, el gran anell que sempre l'acompanya... un petit bolset de pell (d'aquells que fan aquella olor característica per tota la vida...) i una jaqueteta de punt grisa que no va necessitar ja que al sortir de casa el Sol la il·luminà i amb la seva escalfor de maig l'acompanyà durant tota la jornada.

Més de tres hores de camí van arribar a la destinació, al poble perdut i encisador on es duria a terme l'enllàç. Els deu privilegiats convidats eren els que s'encarregaven que tot sortís rodó... uns nervis comuns feien que tots anessin d'un cantó a l'altre sense poder estar quiets... VA aparèixer el nuví, entratjat... li tremolaven les cames, la veu... La intranquil·litat emotiva regnava en aquella sala on s'acabava de muntar l'orgue portàtil, es posaven les cadires a lloc i ens repartíem l'ordre de l'actuació individual de cadascú.

Utnoa sortí al carrer i a l'altra punta del mateix la veié... estava radiant! I els ulls se li ompliren de llàgrimes en pensar que aquella personeta esplèndida havia sigut una part molt important de la seva vida... i que a partir de llavors tot seria diferent... Però s'omplia de joia al pensar que aquell dia per a la seva amiga significava un pas important, el simbòlic inici d'una vida compartida amb aquell qui havia escollit i pel qual havia estat escollida.

L'acte va ser emotiu d'allò més. Una obra de Bach per començar de la mà d'un amic, Imagine cantada i interpretada per dues amigues, la lectura d'un conte musicat per dos amics, la lectura d'Utnoa, la lectura de la germana, la lectura d'un amic i per finalitzar... La Vida es Bella en violí i violoncel.

Utnoa, un dia després, encara sent la il·lusió i l'emoció d'un dia que no oblidarà mai. D'un dia en que es va sentir estimada per haver estat escollida per ser allí. Ja ho diuen que els amics de debò es poden comptar amb els dits de les mans...