El post anterior anomenat "pluja" no ha tingut massa èxit. Potser com diu Plugim constant no s'acaba de saber ben bé què comentar al respecte. Per això em disposo a contextualitzar-lo.
És un fragment extret d'un llibre (si no recordo malament, perquè ho tenia guardat sense haver apuntat el llibre ni l'autor) que es diu Ecologia emocional, del Jaume Soler i la Mercè Conangla.
Vaig descorbir les paraules de la Mercè Conangla gràcies a una "contra" de la Vanguardia de fa ja uns quants anys. En aquells temps encara no m'havia interessat tan directament com ara per la psicologia, i aquella entrevista em va encantar. Les seves paraules... no se, tenia tanta raó en moltes de les coses que deia. Que des d'aquell dia em va quedar el seu nom gravat a la memòria. Mercè Conangla.
Tres anys després, actuació de l'atzar. Aquelles coses que fan tanta gràcia, bé, almenys a mi me'n fan! Resulta que la Mercè Conangla va venir a donar una conferència a la facultat on estava estudiant. Evidentment vaig anar-hi. Encara la recordava, perquè havia retallat aquella pàgina del diari i l'havia guardat entre aquells escrits que considero útils en la meva vida corrent.
A partir d'aquell dia em vaig interessar en més profunditat pels seus textos. I l'any passat em va tornar a venir a la ment. Vaig anar a la biblioteca i vaig buscar aquest llibre i en vaig treure aquest petit fragment, que pel moment que vivia em va ensenyar moltes coses.
Ja sé que té connotacions molt negatives, però m'agrada la manera com sona, m'agrada el que dium perquè defineix molt bé aquelles relacions, o aquella manera de ser, que alguns tenim... Veure-ho escrit en un llibre o a la pantalla de l'ordinador t'ensenya a voler-ho canviar.
Crec que aquella relació que estava contaminada de pluja àcida ara fa més bona cara. Els escrits ens ajuden a veure les coses amb perspectiva.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ahhh vale! Ni tant sols m'havia adonat que era una cita d'un llibre (i això que està escrit en castellà, no m'havia adonat). No sé si saps que la Mercè Conangle col.labora sovint a "l'ofici de viure" el programa de Catalunya radio que fan cada dia de 8 a 9 del vespre. A la pàgina del programa també hi ha un link de la seva fundació en la que s'ofereixen tota mena d'iniciatives per "treballar-se". Salut!
uf... m'agrada el teu blog però he de reconèixer que a vegades em resulta depressiu (per el contingut) i que em recorda la manera de pensar que tenia abans de la última metamorfosi. Tot just abans de envoltar-me de hindus i costaricencs (ticos) i veure que no cal gran cosa per ser feliç, només gaudir de cada moment perquè és únic. Amb una mica més de temps escriure un post sobre el tema al meu. Salut i ànims.
A mi també em fan gràcia les coses de l'atzar, tot i que de vegades penso que potser de casualitat tenen ben poc.
Veure les coses escrites per algú altre crec que ajuda molt. Encara que no digui res de nou et fa veure-ho d'una manera diferent i sembla que t'ho prens més en serio.
M'alegro de que trobis coses que t'ajudin i de que poc a poc tot comenci a tenir més bona cara.
Aimm, no sabia que feien aquest programa. He estat xafardejant la pàgina i he trobat coses molt ineteressants.
Estic tan desconnectada de tot que feia setmanes que no et visitava. El post sobre la "lluvia ácida" m'agrada, si que com tu dius té connotacions negatives però, qui molts cops no sent alguna d'aquestes coses que enumera? I segur que tu no les sents totes alhora així que ànims! Intentem mirar la vida amb una altra cara.
Petons guapa!
Publica un comentari a l'entrada