Les coses... uff, des de fa uns anys, des que ell és a la meva vida i no en para d'entrar i sortir, les coses són ben estranyes. Tinc sensacions increïbles i impensables. Moltes de negatives i desagradables... però que quan passen entra una mena de tranquil·litat també inimaginable. a vegades penso que necessito que la relació amb ell sigui com una activitat d'oci, com anar al gimnàs o fer un curs bàsic de xinès... una part de la meva vida que no impliqui més dedicació que l'acordada i la que jo he volgut donar. Unes hores al dia. O millor, unes hores a la setmana. Una cosa que pot ser que s'acabi, que farà pena un dia però que després passarà. I faré un altre curs, o preferiré anar a córrer en comptes de deixar-me els estalvis en un gimnàs...
Podria escriure un llibre sencer de sensacions... o no, millor un diccionari! Quina pensada que acabo de tenir! Ep! tinc copyright...
Ironia al poder
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Tens copyright? Oh :-( Aix... per què ens costa tant de deslliurar-nos de qui sabem que ens fa mal?
Per cert, quan van tocar Solstici i vaig pensar en tu! (jo no la coneixia)
És tan difícil voler dominar els sentiments... Però és el que tu deies en un post anterior, la felicitat està en tu mateixa i en les petites coses que fas cada dia, en els teus projectes i plans. I sobretot, la felicitat depèn del teu optimisme en encarar les coses.
Un petonet, guapa.
aigua_clara_
Publica un comentari a l'entrada