D'ahir cap a avui les coses han canviat. Ahir intentava comrpar unes entrades per internet perquè els dos anessim a veure una obra que estava segura que a ell li agradaria... Avui ja no som ni amics.
Ahir al vespre em van fer saber una cosa... que se m'ha quedat clavada a l'estómac. Una cosa que fa que me'l miri amb fàstig. Una cosa que no em deix confiar més en ell. I ho he acabat.
No he pogut dormir en tota la nit. No tinc gana. Tinc por... quan passarà tot això?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ostres :-( Quin greu. Buf... Molts ànims! No sé quan passarà, però passarà i res... Una abraçada!
Gràcies pels ànims...
T'estava comentant el post anterior i quan veig el que has ficat aquí... em sap greu. Et donaré ànims, tots els que me'n falten a mi...
Això em diuen a mi, que passarà... i sé que ho farà però quan??? Però bé, t'ho diré a tu també, passarà! segur que si!
De l'únic que no has de tenir por es de prendre la decisió correcta, la que et faci tenir la ment tranquil•la. El cos serà una altra cosa, el cor serà una altra cosa... però si tens la ment tranquil•la tens molt a guanyar!
Ànims guapa!
Ai, guapa, com t'entenc. Jo també vaig tenir una època de relacions turmentoses com aquesta. Ara sí, ara no, i de mentides, enganys i dolor. Per sort, crec que aquesta etapa ja l'he superat. Ara només vull estar amb gent transparent, que m'estima pel que sóc i no m'amaga res. Fes el canvi, decideix-te a ser feliç amb gent que et fa feliç. No ho aconseguiràs mai si t'envoltes de gent destructiva. No saben ser feliços i fan infeliços als qui els envolten.
Publica un comentari a l'entrada