M'estic adonant una altra vegada (ja ho havia notat abans) que em canso de les persones. Sóc incapaç de mantenir una visió o consideració positiva cap a una persona durant més d'un any... i si amb aquesta hi he de conviure o compartir massa temps del dia... l'acabo avorrint. És com si aquella persona perdés l'interès. De cop i volta comencen a sortir-li tot de defectes. Em molesta la seva expressió, em molesta que em contradigui o ens contradiem per gust, perquè totes dues sentim el mateix...
No m'agrada que em passin aquestes coses. No m'agrada que em passi això. No sé què és el que canvia, no sé què és el que passa per a que les coses vagin així dins el meu cervell.
Contemplo... contemplo a la gent, a mi mateixa, al que m'envolta. Em tanco a la meva habitació i contemplo com ha anat el dia. I prenc consciència que alguna cosa no va bé entre ella i jo. Veig que hi ha una situació tensa.
Veig que hi ha una tensió que em resulta familiar. És exactament la que sentia l'any passat amb una altra persona. I les coses van acabar ben malament. Què faré ara?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
les coses no tene perquè repetir-se utnoa, les coses mai passen perquè sí. Potser la vida et durà a una situació que no esperaves -ho fa sempre- i et tornarà a sorprendre. Les coses mai són com són, són com les veus i si insisteixes en la teua negativitat cauràs en una depressió i mai seràs feliç. Fes-ho per tu, sigues més optimista; fins i tot en els moments més durs.
Una abraçada
Estic molt d'acord amb el Marc, "les coses són com tu les veus". Sobre això que dius d'una persona que sembla que ara veus amb ulls diferents, possiblement ella no ha canviat, el que sí que ha canviat és la teva percepció sobre ella segurament perque al començament projectaves una imatge idealitzada, i ara t'adones que no era veritat. Nomès queda o acceptar com és i continuar endavant o a per una altra cosa. Molta sort
Suposo que tots tenim tendencia a veure a les persones com voldriem que fossin i no com són en realitat. Quan ens adonem de que la imatge que teniem d'elles no era real ens decepcionem.
Potser és que ets una mica exigent amb les persones? A mi em passa que sóc molt exigent en general, i sovint em deceben certes persones, però és perquè injustament les tinc amb unes expectatives que no són les reals.
Pensa que ningú és perfecte (tu tampoc) i que a voltes fa falta ser una mica tolerant i no tenir en compte certes coses... (tal com t'ho dic a tu m'ho dic a mi mateixa :P)
Un petonet,
aigua_clara_
No sé que més afegir, tots teniu raó. A la vida crec que hem d’aprendre a acceptar o almenys respectar als altres, amb les seves virtuts i amb els seus defectes. I sobretot, jo penso que la clau està en no esperar d'ells el mateix que tu els hi pots oferir, perquè sinó és quan a la llarga et deceben. Costa trobar aquest punt, la veritat, perquè molts cops el que nosaltres veiem o pensem creiem que és la veritat absoluta i no entenem com els demés no ho veuen o ho pensen de la mateixa manera.
Utnoa, jo em penso que has de ser més positiva. Intenta que la relació amb aquesta noia no es deteriori més, perquè ja saps quin és el final... A no ser que sigui una mala bruixa que et fa la vida impossible (que vols dir que és el cas?) procura centrar-te en punts i aspectes que podeu tenir en comú (que algun n'hi haurà) i no en tot allò que et desagrada.
Apa, jo aquí donant consells com si fos la gran entesa.
Besitos,
Ana
Moltes gràcies a tots!
M'he alegrat molt al entrar al blog i veure els vostres comentaris. Què serien els blogs sense comentaris?
Intentaré fer-vos una mica de cas... és que sóc molt tossuda i tot i veure que teniu raó em costa aplicar-me el "cuento". Això de ser més optimista i positiva... crec que és vital ara mateix per mi.
Positivitzar o morir!
Sou un encant!
a mi també m´acostuma a passar això amb determinades persones. i també m´he emportat més d´un desengany amb alguna companya.. sobretot de feina.. no ho se. per tant. he decidit que: feina es feina i les afinitats personals amb altres persones les cerco fora del lloc de treball. bé.. ara no treballo, pero.... quant ho faci aixi serà. vaja, que no tornaré a caure tres cops a la mateixa pedra. tens un blog molt xulo
Publica un comentari a l'entrada